La nova construcció de la sala capitular
Llibre d’Acords de l’Ajuntament en 1877, nº 252.3
En l’any 1877, després d’anys que es va produir la desamotització dels béns de l’Església el convent dels servites de Quart es va destinar a usos diversos. Entre ells el d’Ajuntament. Per tal de reaprofitar aquelles antigues sales es va decidir reformar el que ells anomenaven la sala capitular.
Certament, en els anys anteriors al 1877 es va anar desmantellant, però no es va desfer l’edifici, de fet es van fer obres de rehabilitació com la d’aquest any per poder reutilitzar els espais del que havia sigut l’antic cenobi servita de la localitat.
A continuació presentarem l’extracte transcrit directament del document original de com es van fer aquestes obres:
El sostre de la sala capitular va costar un total de 525 pessetes i es va vendre a Vicente Blasco Escrig. Al mateix temps es va vendre l’espai que ocupava l’antic cementeri a Vicente Marqués Ribelles per 66 pessetes; el solar del corral per 90 pessetes a Josep Pérez i Llusar i l’almàssera a José Silvestre, que pagà 220 pessetes.
Vicente Blasco, a 21 de febrer de 1877 va detallar el cost de la reparació de la sala capitular demanant els següents materials:
Fustes
Revoltons marcats del nº 1 al 6 per 105 pessetes
4 biguetes marcades del nº 7 al 10 per 20 pessetes
biguetes del nº 11 per 3,75 pessetes
biguetes del nº 12 al 15 per 10 pessetes
biguetes, nº 16 per 7,50 pessetes
biguetes del nº 17 per 2,50 pessetes
Portes
portes amb pany i clau per 8, 50 pessetes
portes amb pany i clau per 7,50 pessetes
Estudi preliminar del mestre d’obra:
«Vicente Escobar y Queralt, de Benifairó era maestro de obras nombrado por el Ayuntamiento de Quart para ver el estado del techo de la sala capitular.» Quan aquest va analitzar l’obra va apuntar que en la intersecció del mur amb els murs en què es sosté el sostre es notava una escletxa d’uns quinze mil·límetres. «Que en todo el referido se nota concavidad de unos nueve centímetros a la distancia media del largo de las viguetas. Que en algunas de estas se notan rupturas diagonales a la dirección de su eje mayor. Por lo que en vista de las razones que llevo espuestas declaro en estado ruinoso el techo de la sala capitular del pueblo de Quart de les Valls.«
Pressupost de construcció de la Sala Capitular:
«88 metros de bovedillas y enlucido del intradós (part de dins de les voltes) de estas y piso a un poste de 75 centímetros el metro… total 154 pesetas
Por 21 metros de enlucido de paredes a 38 cm el metros son 7,98 pesetas
Por el retunelido de las bovedillas 25 pesetas
Por derrumbar las bovedillas del techo actual 7,50 pesetas
Por el arranque de las viguetas 12,50 pesetas
Por sacar los escombros 10 pesetas
Por macizar las huellas de las viguetas 17,50 pesetas
Por gastos imprevistos 40 pesetas«.
Idem
Les obres comprenien la sala capitular on es reuniria el consistori i també l’arxiu d’aquest, que seria alguna habitació annexa. A més a més dels materials especificats, es va demanar que la fusta a emprar havia de ser de riu i de bona qualitat. Es col·locarien vint-i-tres biguetes treballades a regla i havien de mesurar 6,119 cm de llarg; 277 de taula per 132 «de canto a distancias iguales entre si paralelas a la fachada principal y a la altura de 3,60 metros a entrar desde el piso de dicha sala.«
«Las viguetas llevaban las regatas o endiduras correspondientes para el descanso de las bovedillas.» També es faria servir rajoles i guix per a l’elaboació de les voltes.
«Los enlucidos de paredes y entrados y estrados del techo seran a regla de a tres travados a buen gusto y de 8 milímetros de esfera.«
«Los tableros del piso que se rompan por el derribo del techo actual serán de cuenta del contratista. También la limpieza de la sala y saca de escombros.
El perito para inspección y reconocimiento de las obras será a elección del Ayuntamiento y por cuenta del contratista.
Las obras se ejecutarán bajo la dirección de un maestro de obras y si hay algún deterioro también será a cuenta del contratista (1-3 v, Llibres d’acords de l’Ajuntament nº 252.3)».
L’obra es tenia previst acabar 1 de març del present any, i, una vegada finalitzada es pagaria al contractista una part i la restant al cap de tres mesos. Si l’obra no s’ajustava al plec de condicions el contractista es faria càrrec de la corresponent demolició i reparació. Així mateix, l’Ajuntament es va poder quedar amb les bigues sobrants, fetes pel fuster Vicente Blasco Escrig.
Finalment, s’adjuntava la carta de Vicente Escobar, el mestre d’obra per la Real Acadèmia de Belles Arts, que deia el següent:
«Certifico, que por encargo del Ayuntamiento de Quart he practicado el reconocimiento de las obras que acaban de ejecutar en el techo de su sala capitular por el contratista Vicente Blasco Escrig, de cuya operación resulta hallarse de esta construcción ajustada completamente al pliego de condiciones y para que conste firmo la presente a Cuart de les Valls a 27 de febrero de 1877
Vicente Escobar«
(14 v, Llibres d’acords de l’Ajuntament nº 252.3).
Ajuntament de Quart de les Valls, 2024.
Història, art i cultura 