Resum L’article que a continuació es presenta té com a principal objectiu l’estudi de la vinculació de la reina Maria de Castella (1401-1458) amb la ciutat de Tortosa. Aquesta relació es contempla des del prisma de la política a partir de les reunions de corts, actes de justícia arbitrats per la sobirana dins la diòcesi, així com la relació d’aquesta amb el món del comerç i els problemes que afeixugaven els mariners i mercaders de l’època. Paraules clau: Maria de Castella, ciutat de Tortosa, les Corts de Tortosa al segle XV, convent de Sant Francesc de Tortosa, pirateria.
Resumen El artículo tiene como principal objetivo el estudio de la vinculación de la reina María de Castilla (1401-1458) con la ciudad de Tortosa. Esta relación se contempla desde el prisma político, a partir de las reuniones de cortes, actos de justicia arbitrados por la soberana en el marco de la diócesis, así como la relación de la reina con el mundo del comercio y los problemas que concernían a los marineros y mercaderes de la época. Palabras clave: María de Castilla, ciudad de Tortosa, las cortes de Tortosa en el siglo XV, convento de Sant Francesc de Tortosa, piratería.
Review The main objective of the following article is to study the relationship between Queen Maria of Castile (1401-1458) and the city of Tortosa. This relationship is considered from a political point of view, based on the court meetings, acts of justice arbitrated by the sovereign within the diocese, as well as her relationship with the world of commerce and the problems that concerned the sailors and merchants of the time. Keywords: Mary of Castile, city of Tortosa, the courts of Tortosa in the 15th century, convent of San Francesc de Tortosa, piracy.
Quan llegim alguns dels testaments que ens ofereixen els protocols notarials, així com altres documents similars, sempre ens trobem amb algun fet que es desmarca de la resta. En aquest cas ens centrarem en dos personatges femenins que van tenir cert renom al segle XVIII en Quart de les Valls. Tal vegada hui no ens són conegudes, però no només elles, sinó també algunes de les seues propietats, com cases o partides de terra, en l’actualitat tampoc es conserven.
Una d’aquestes dones va ser Lucía Ponce (o Ponze) Aquesta dona estava casada amb un veí de València, anomenat Asensio Royo, però vivien a Quart, molt a prop del convent dels servites. En el seu testament, Lucía Ponze va anomenar com a hereu de tots els seus béns al convent de religiosos del Sant Sepulcre i Peu de la Creu de Quart, amb els quals havia tingut cert litigi en el passat. Una vegada solucionat el problema, aquesta dona va demanar ser enterrada en el dit cenobi, davant de la capella de Sant Peregrí, vestida amb l’hàbit de sant Francesc d’Assís. Tres retors de les parròquies de Les Valls serien els encarregats de dur a terme el funeral, juntament amb el vicari de Quartell, qui havia de celebrar quatre misses cantades de cos present. Així mateix, la comunitat de religiosos havia d’assistir al funeral i cadascú d’ells havia de celebrar una missa; el retor de Quart també havia de fer-ne vint. Normalment, els diners que es treien dels béns anaven a parar a la venda de propietats o mobles per poder pagar-ho en misses. Després del Concili de Trento es va fomentar el pagament de misses per redimir els pecats, i es creia que com més se’n feien més a prop estaven de Déu, així és que amb el recompte de pagament de misses que feien els veïns, es pot saber inclús qui tenia majors o menors capacitats econòmiques al poble.
A part de les misses, la difunta va donar certes quantitats de diners al convent de Quart, però també al de sant Francesc de Morvedre. A la seua neboda, Ana María, que vivia a Orpesa, li va llegar unes 10 lliures i a la filla d’aquesta, Benita Ortíz, li va regalar una creu de plata.
Lucía Ponze, sense dubte, era una potentada de Quart, ja que posseia «la casa grande de la calle del convento», que fitava per darrere amb les terres que tenia el baró. Aquesta casa ja no es conserva però és ben segur seria una gran casa, com diu el document, situada, possiblement, a l’actual carrer Joan Carles I. A més, la senyora Ponze posseïa dues fanecades de terra a la Partida del Setí, huit fanecades d’horta al Rollfranch, dues fanecades i mitja d’horta en els Partidors, una partida de terra a la Bailía, que fitava amb la carretera de Benifairó i un tros de secà al costat del barranc del Coronat, que traspassà després a Manuel Queralt i a l’alcalde, Pablo Romero.
Església actual de Sant Miquel de Quart per la seua cara oest
Una altra dona important al Quart del 1737 va ser María Teresa Martí, la qual després d’enviudar va presentar el seu dot per poder-se casar amb Agustín Buchando, llaurador de Benifairó. Entre les pertinences que tenien aquestes dones estaven els vestits, teles, peces d’orfebreria i joies. Els objectes que tenia María Teresa són: «un jubón de damasco, que valia 3 libras; 2 libras y 10 sueldos por una basquiña de campanillas usada; 3 libras por un tapete de negrilla; 1 libra por un delantal de tafetán; 1 libra i 16 sueldos por un mantón de hiladillo (seda més barata) de seda usado; 1 libra y 10 sueldos por una mantilla de bayeta de Alconchel usada; 1 libra y 8 sueldos por una arca de pino (normalment és on es guardava el dot) con cerrojo y llave usada; 2 libras por un colchón de tela azul usado; 10 sueldos por un lienzo de san Cristóbal; 15 libras por dos arras; tres sortijas de oro de una piedra; una imagen de Nuestra Señora de la Cinta y dos medallas de plata; dinero en efectivo; diferentes alajas y bienes caseros, etc».
Així, amb aquestes pinzellades hem vist com vivien dues dones del segle XVIII a Quart, a través de les seues cases, les propietats que podien ostentar inclús de viudes, així com elements de la vida quotidiana com la roba i les joies que vestien.
Fonts usades: ARV, Clero 3889, de 1737 i ARV, Protocol de Basílio Rodrigo, any 1737.
Història, art i cultura 