ENTRE EL MODERNISME I L’ART DECÓ
Si hi ha alguna etapa historicoartística que no se li ha donat la importància que mereix a Sagunt aqueixa és el Modernisme i els estils posteriors, és a dir, l’art del segle XX: Art Déco, Racionalisme… És clar, que no ocorre el mateix en el Port de Sagunt. Ara bé, és cert que molts historiadors, centrant-se en el paper de la modernitat i la ciutat-factoria que es desenvolupà al port oblidaren la ciutat antiga de Sagunt, la qual, plenament arrelada en el seu passat romà i medieval semblava que no era partícip de les novetats estètiques del segle XX. Res més lluny de la realitat. Si en l’anterior article publicat en aquest llibre l’any passat ja férem un estudi de l’eclecticisme i de l’art del segle XX, basat en l’arquitectura privada, en aquest anirem més enllà. Sagunt, igual que el Port tenia altres edificis públics que participaren de les influències del Modernisme així com del corrent posterior, l’Art Déco. Ens referim als edificis industrials i d’espectacles que incorporaren aquests nous llenguatges. Alguns només els podem conèixer per dibuixos, pintures o fotografies, però d’altres sí que se n’han conservat.
Els casinos, les pèrgoles, on tocava la banda de música, els quioscs, cinematògrafs i els teatres es feien partícips de les novetats arquitectòniques, anteriorment relegades a l’arquitectura privada. Al mateix temps, el declivi de la vinya, a causa de la fil·loxera, i la consegüent readaptació de la terra introduint cítrics va desenvolupar un nou tipus d’edificis: els magatzems de taronja. A Sagunt, per cert, tenim els més antics de tot el territori valencià, els magatzems Melià Carbonell, de 1889.
Amb la nova industrialització o amb el requisit d’una important mà d’obra i maquinària calia adaptar nous espais per a poder edificar magatzems. Per tant, es van fer ús de les terres situades a l’extraradi de Sagunt en aquells temps, com era el carrer dels Horts, per exemple, o la part baixa de l’estació de tren. Allí estaven els de Melià Carbonell. Uns edificis encara del segle XIX, que empraven elements classicistes com per exemple els vans en forma d’arc escarser o rebaixat i frontó triangular amb tres ulls de bou. De l’edifici original restava l’arc escarser de l’entrada i la porta original amb les inicials dels propietaris col·locades a la façana així com la data de la seua edificació. La coberta estava feta amb una estructura de ferro prefabricada que també s’observa en altres magatzems del terme com per exemple a l’antiga fàbrica de Conserves Trigo. Com diu Marc Ferri, “les estructures de ferro s’organitzen amb una barra horitzontal la qual serveix per a rebre part del pes del sostre per mitjà d’altres barres que hi baixen amb forma vertical o diagonal”.[1]
En l’arxiu Municipal de Sagunt encara es tenen notícies d’aquests Melià en els anys vint del segle XX perquè en una carta escrita en 1924 Manuel Bosch Pastor sol·licitava a l’alcalde la col·locació de tres motors elèctrics “de dos tres y quince Caballos de fuerza, destinados a la fabricación de hielo, en un edificio situado en la partida de la Vila, lindando con los almacenes de los señores Melià hermanos”.[2]
A part d’aquestes fàbriques, en 1924 José Casanova Ramos, en nom i representació de la Sociedad Soriano Casanova y Compañía, domiciliada a la ciutat de Sagunt, fitava amb la via del tren del Nord, on allí tenien establerta una fàbrica de Puntes de Paris i Taller de trefilatge. Per a la fabricació de fil-ferro, necessitaven construir un lloc de desaigües des del seu magatzem a la séquia que hi havia situada a l’esquena del grup de magatzems que es trobaven allí com ja ho feien els del Senyor Machi i la fàbrica de gel.[3]
El 26 de març de 1925, Vicente Marco Fernández, veí de València i domiciliat al carrer de Vilarrasa nº4, exposava que tenia uns solars al terme de Sagunt, fitant amb l’estació de Ferrocarril Central d’Aragó, “sobre los cuales desea construir tres almacenes para la confección de frutas, a cuyo objeto ha encargado al arquitecto D. Gerardo Roig de la confección del proyecto de dichas obras y construir también tres pasos sobre la cuneta del camino para facilitar la entrada a cada uno de dichos almacenes, y en virtud a V. que previo los trámites reglamentarios…”[4]
Un altre dels magatzems edificats, que tot i ser més tardà (1952) va ser un edifici important, és el de Confecció de Caixes de taronges Monsonís, situat entre el carrer dels Horts, carrer Alorc i carrer de la Rosa. L’edifici es va fer per a Pedro Monsonís Tejero, i ocuparia una extensió de 2.650 metres amb la façana principal recaient al carrer dels Horts. Tal com deia el projecte, com la indústria de taronges requeia gran producció de capses, es devien fer un gran nombre de portes amples per a la rapidesa en l’entrada i eixida dels camions que les haurien de transportar, així com una màxima diafanitat en l’interior. Estaríem davant un magatzem gran i modern, que pretenia estar a l’última en les necessitats del mercat. I, per tant, els arquitectes plantegen:
“Por ello y a la vista de la forma del solar, hemos considerado como lo más adecuado, el proyectar dos grandes naves a dos aguas paralelas entre sí y dispuestas en la dirección de la calle de los Huertos, que cobren prácticamente la totalidad del solar, a excepción hecha de un pequeño patio de luces que se deja en el fondo aprovechando la irregularidad del terreno. Con esta solución conseguimos reducir los pilares exentos a una sola fila de pies derechos, ocupando la línea de separación de las dos naves, y para conseguir mayor diafanidad, suprimimos uno sí y otro no, y cómo estos los proyectamos de hierro laminado, su sección será mínima y en consecuencia mínima será también la molestia que su presencia ha de determinar. Con el fin de destinar la máxima superficie útil a las exigencias de la industria, proyectamos en las cabeceras de la nave interior y en las zonas recayentes a la calle de la Rosa y de Alorco, una planta alta a dos crujías de profundidad que se destinaran, una de ellas a vivienda del encargado y empleados y la otra a comedor, vestuarios, etc. del personal.”
En el projecte es comentava que com els camions eren massa grans per poder entrar bé, a part de les portes que donaven als carrers laterals, es volien ficar d’altres als xamfrans, les quals anaven destinades per a aquests camions; les dels carrers laterals es destinarien per a l’entrada de carros i vehicles més lleugers. Quant a la il·luminació interior s’aconseguia mitjançant la construcció de grans finestrals en totes les façanes a més de claraboies en la zona central.
Magatzems Monsonís. Dibuix alçat.[6]
El va en el xamfrà del carrer Alorc era el destinat a l’entrada de les taronges, i el que donava a la Rosa servia a la fusteria per a la realització de les capses.
La casa de l’encarregat tenia un lloc per a dormitori, un vestíbul, cuines, sanitaris i altres set dormitoris, disposant una terrassa alta per poder estendre la roba.
L’estructura estava projectada fer-se amb el formigó armat per a pilars de façanes i adossats a la mitjanera, i de ferro laminat en tots els pilars extens i en els entramats horitzontals. Les finestres eren de fusteria metàl·lica, reservant la fusta per a la casa i planta destinada al menjador i vestuaris. El terra estava decorat amb paviments de taulell hidràulic i asfalt.
L’edifici, per tant, participava dels corrents racionalistes, que es caracteritzaven per buscar la simetria, la utilitat dels elements arquitectònics per damunt del decorativisme i d’estètica de l’art modernista. El Racionalisme prioritzà les formes geomètriques i la igualtat dels elements i en aquest cas és un bon exemple: les finestres, emmarcades en faixes de pilastres, estan situades a la mateixa distància, tant en la façana que donava al carrer Alorc com al de la Rosa. Al mateix temps, totes les portes i les finestres estan col·locades al mateix lloc.
Dibuix dels Magatzem Monsonís.
També localitzem una carta del president de la Companyia Trigo, qui parlant de les propietats que tenia a prop de Les valls deia el següent:
“Al ilustrísimo Ayuntamiento de la Ciudad e Sagunto.
De Celestino Trigo Pérez, como presidente de la Sociedad Conservas Trigo S. A. domiciliada en Valencia, calle Martínez Cubells, número 10, respetuosamente comparece y dice:
Que necesitando verificar algunas pequeñas obras de albañilería en la fábrica propiedad de dicha entidad situada en el kilómetro 2 de la carretera de Los Valles a la Estación de la misma y cuya obra se reduce a levantar una nueva cubierta en el interior de ocho metros de ancho por cuarenta y cuatro de largo y correr hacia la izquierda del frente de la fábrica la puerta de entrada del patio unos dos metros y como dicha puerta de salida a la carretera mencionada es necesaria al mismo tiempo correr el puentecillo que une dicha carretera con la puerta antes mencionada, y se hace necesario que además de dar cuenta a esa ilustre Corporación la misma lo comunique a la Jefatura de Obras Públicas para que no se ponga obstáculo a dicha modificación.
Esperando ser concedida la mencionada autorización, en Valencia a tres de marzo de mil novecientos veinticinco.
Conservas Trigo, S. A.
El presidente”.[7]
En aquests edificis prevalia el taulell vist, amb el qual es faran autèntiques obres d’art. Només cal veure els motius decoratius del magatzem que encara es conserva al carrer Cronista Bru i Vidal, núm. 6. Conformat en un sostre a doble vessant, la façana central s’obri mitjançant tres vans, un central més ample i dos més menuts als costats, que actualment estan tapiats. La paret està feta amb rajola vista amb barres amb rajoles de diferent color que marquen franges horitzontals. Una llinda està decorada amb una mena de botons, i on cauen els pilars amb rajola se n’han decorat fent una forma de motiu geomètric dins d’un quadre. Dues finestres superiors donen llum a l’interior del magatzem.
Un altre edifici similar a aquest es troba a l’Antiga plaça de la Moreria, l’anomenat magatzem de Lázaro. Aquest era un antic magatzem de taronja situat on a principis de segle eren els eixamples de la ciutat. Manat construir per Antonio Lázaro Tensa, que va ser també polític, va dirigir fer un edifici que utilitzava els nous materials constructius: el ferro, el formigó, el vidre i sobretot, allò que ací és més característic, la rajola vista. La rajola s’usa per a la superfície de les parets, i el sostre està edificat amb una estructura metàl·lica en doble vessant. Igual que l’anterior, en aquest la façana també es decora amb franges horitzontals fetes en profunditat.
Com hem vist en el magatzem de Monsonís, aquest estil abandona el que són les línies corbes i els elements florals per línies rectes, una decoració més plana i l’ús de blocs cubistes i línies simètriques a més a més d’incorporar elements geomètrics. Té un aire futurista que a la fi és el resultat dels nous avanços tècnics i el progrés. D’aquest estil encara es conserva a Sagunt l’edifici on ara es troba Consum, a Capità Pallarés. L’actual Consum està allotjat en un edifici que recorda molt els plantejaments geomètrics i de línies verticals de l’Art Déco, introduint-nos en part al Racionalisme.
Però, si el segle XX es caracteritza per aquesta arquitectura industrial també s’aplicarà als edificis d’espectacles, com per exemple els cines. En el quadre que es conserva a l’Arxiu Municipal de Sagunt hi ha una pintura del Convent de Sant Francesc on es pot veure el cine que es va instal·lar al costat. Aquest es compon d’una gran nau, que recorda molt els magatzems i els mercats, com per exemple el del Colón a València, el qual a través d’un arc la façana es divideix en tres vans de vidre i una marquesina metàl·lica per protegir l’entrada de la pluja o el sol. El sostre ondulant recorda molt els paràmetres de l’Art Nouveau, que es complementa amb una sanefa vegetal en la part central de la façana on fica el rètol: CINE SAGUNTO i en la part superior la figura en algeps d’un rostre. Els pilars laterals estan rematats per unes boles i uns elements apuntats a tall de pinacles.
Detall del Quadre del Convent de Sant Francesc pintat
per S. Michavila en 1933 del Cine Sagunto.
Més tardans resulten els edificis que participen del llenguatge Art Déco, un estil que es va donar sobretot de 1920 a 1939. L’art Déco deriva d’Art decoratiu, i aquest va sorgir a partir d’una exposició que es va fer a París, l’anomenada “Exposició Internacional d’Arts Decoratives i Industrials Modernes” de 1925. Influenciat pel constructivisme, el futurisme, el cubisme i l’art racionalista de la Bauhaus, va ser, també en part, una evolució de l’Art Nouveau. A més a més, rep influències de l’Antic Egipte, en un moment en què proliferaven les expedicions arqueològiques a aquell país, així com del futurisme com ens recorda, per exemple, la cèlebre pel·lícula de Fritz Lang, “Metròpolis”, que es va estrenar en 1927.
Cartell de la pel·lícula Metròpolis, de Fritz Lang. Wikimedia Commons.
Sense dubte, l’edifici més representatiu d’aquest estil, i que ha desaparegut, és el Cine Marvi. I és que, tal com afirmava el professor Amadeo Serra en «Eclecticismo tardío y ´Art decó´ en Valencia 1926-1936» l’Art Déco s’incorpora a la cultura de masses en cines i gratacels, tal vegada més reconegut als EE.UU però no tant a casa nostra. Un exemple a València són els cines Rialto i el Capitol, o per exemple l’edifici del Rectorat de la Universitat de València i la Finca Roja.
El cine Marvi, es deia així per la unió de les inicials del matrimoni propietari. En realitat recorda també molt a les edificacions racionalistes i a la funcionalitat dels finestrals dels antics magatzems, però les línies verticals en beix i les finestres superiors octogonals plasmen el gust per la geometrització de les formes. Aquest es configura a través de dos cossos laterals, on es troben les portes d’accés al cine. Des d’aquestes s’accedia a la part superior. El cos central es componia d’un mirador i un volat corregut.
Cine Marvi.
Font: Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Sagunt 1985.
Molt a prop d’on estava aquest cine està l’edifici de cases de la plaça del Salvador, construït en 1940. L’edifici consta de planta baixa i tres alçades on l’escala central, vista, separa els dos blocs d’habitatges. La col·locació simètrica de les finestres així com la cerca de la verticalitat i l’ordenació mitjançant franges recorden molt als plantejaments Déco.
Edifici situat a la Plaça Blasco Ibáñez.
Font: Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sagunt de 1985.
Molt similar a aquest és l’edifici Continental, situat a l’antiga carretera de Barcelona (Av. País Valencià). Aquest era un dels primers blocs d’aquest estil a Sagunt, i, encara que també fa ús dels plantejaments de l’Art Déco, ens recorda més al Racionalisme que a aquest. Guarda relació amb l’anterior en l’estètica neutra de la façana, les línies verticals, tot i que en aquest estan resoltes a base de pilastres, i en què l’escala també és visible des de l’exterior. Si en l’edifici de la plaça Blasco Ibáñez es limitava a repetir motllures quadrares en la part superior de les finestres com a element decoratiu, en el cas del Continental prefereix fer us del cercle en la línia de la cornisa, tal vegada perquè el mateix bloc de pisos juga amb els volums quadrats i curvilinis, tal i com es veu al cantó dret de l’edifici.
Edifici Continental. Av. País Valencià. Font: Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sagunt de 1985.
Article publicat al llibret de falla El Tabalet, 2024.
[1] FERRI, Marc, Catàleg general del patrimoni del Camp de Morvedre, Sagunt, Fundació Bancaixa, 1998, p. 159.
[2] Arxiu Municipal de Sagunt, Carta de Manuel Bosch Pastor, 1924.
[3] Arxiu Municipal de Sagunt, 3 de novembre de 1924.
[4] Arxiu Municipal de Sagunt, 26 de març de 1925.
[6] Aquest projecte està publicat a: RIETA SISTER, J., Proyecto de almacén de confección de cajas de naranja en Sagunto para D. Pedro Monsonís Tejero, València, Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Arquitectura – Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, 1952. http://hdl.handle.net/10251/74336.
[7] Arxiu Municipal de Sagunt, Carta de Don Celestino Trigo Pérez en 1925.
Història, art i cultura 