Des de l’edat mitjana les insurreccions per part dels musulmans que s’havien quedat al territori peninsular després de la conquesta cristiana van ser una realitat. Lluny d’endinsar-nos dins d’un tema tan complex i desigual segons el territori, en aquest cas ens referirem als habitants de la nostra comarca, concretament als de Quart de les Valls, on vivia una població eminentment morisca a l’època moderna. El clima d’ingovernabilitat i inestabilitat es posa en evidència quan aquesta localitat pateix una sèrie de furts per part dels seus veïns moriscos (cosa provada per una sèrie de plets que es conserven). A més, la incursió d’atacs de pirates, que actuaven conjuntament amb els nous cristians (un d’aquests atacs es va perpetrar al monestir de Sant Esperit), moltes vegades amenaçant els pobladors locals, van donar peu a implantar una de les mesures que s’establiren per part del rei Felip II en 1563, la retirada de qualsevol arma que aquests pogueren tenir.
Per al cas que ens ocupa, en Álvaro, el criat de Gaspar de Pròxida, senyor del lloc de Quart, va ser l’encarregat de desarmar els moriscos que vivien en aquesta localitat. En aquest tipus de manaments s’apuntava el nombre i tipus d’armes que posseïen aquests i que eren descrites de la següent forma:
Les armes “foren comportades ab les contengudes formes en lo memorial fet de aquelles en les cèdules del prop passat mes de febrer sota la ma del dit don Gaspar de Pròxida e de Gaspar Bemar, comissari.
Primerament foren trobades entre dites armes trenta dos espases e huna trencada…” entre altres coses.
Item foren atrobats nou punyals
Item foren atrobada huna ballesta
Item foren trobats nou breguers
Item foren trobades quatorze cervelleres
Item foren trobades huna alabarda
Item foren trobades sis rodelles
Item ne foren trobades en quatre de malla
Item foren trobats un peto de armar”[1].
Pel que fa als punyals, ballestes, espases o albardes ens els podem imaginar, ja que actualment els anomenem igual, però el cas del breguer, la cervellera o la rodella fan al·lusió a peces d’armadures que es tenien constància inclús des dels documents medievals. La breguera no sabem ben bé a què podria fer referència, però és evident la seua etimologia de lluita.[2] La cervellera era una mena de capell de ferro o casc que s’ajustava al crani. L’alabarda era una arma de tall de fulla d’uns 30 cms de punta recta o corbada cap avall.
Cal dir, per acabar, que tot i desarmar aquests veïns de Quart, els problemes no s’acabaren, i això ho veurem en propers estudis.
Publicat en La Voz de tu Comarca. Camp de Morvedre (23/12/2021)
[1] Procés de desarmament dels moriscos. ARV, RC 562 (I).
[2] Segons el diccionari català-valencià-balear: que va molt de bregues. Brega és discòrdia manifestada.
Història, art i cultura 