L’INTERCANVI EPISTOLAR ENTRE ALFONS EL MAGNÀNIM I ELS JURATS DE MORVEDRE

Tal dia com hui, en 1412, va tenir lloc la famosa batalla del Codolar o de Morvedre, que va enfrontar els bàndols nobiliaris dels Centelles contra els Vilaragut. Una contesa sanguinolenta on van haver-hi més de mil morts i molts empresonats, entre ells el fill del governador Arnau Guillem de Bellera i Joan de Castellví, el justícia criminal de València, per part de cavallers castellans i morvedrins (Cáceres, S.: 2015, p. 371). Aquest va ser el principi de la lluita per la independència de Morvedre, després d’haver-la perdut arran la Guerra dels Dos Peres, que va tenir lloc entre 1356 i 1375. El primer intent d’escissió va vindre de la mà de Ferran d’Antequera després de ser elegit com a nou rei de la Corona d’Aragó al Compromís de Casp. Poc temps abans, els Centelles, es van posar del costat d’aquest i a la dita batalla del Codolar, que va tenir lloc entre Sagunt i Puçol el 27 de febrer de 1412 venceren als partidaris del comte d’Urgell, que era l’altre candidat al tron, i que estava, a la vegada, recolzat pels Vilaragut. Va ser, doncs, el 5 de juliol d’eixe mateix any quan el nou rei va atorgar el privilegi de vila reial autònoma a Morvedre. Tot i això, aquest estat no va tindre molt de recorregut, i el 9 de febrer de 1415 aquesta vila reial tornava a dependre de València. (Bernabeu, S.: 2022, p. 6)

            Tal com comenta Sandra Cáceres, aquell moment de l’interregne, abans d’elegir el nou rei, quan encara hi havia un buit de poder, va ser una possibilitat perquè aquelles ciutats, com Morvedre, però també Cullera i El Puig, que havien perdut la seua autonomia, encetaren unes revoltes contra els poders municipals de València per intentar recuperar allò que els havia arrabassat Pere el Cerimoniós (Cáceres, S.: 2015).

            Dins d’aquest panorama, i sobretot en temps d’Alfons el Magnànim, fill de Ferran d’Antequera, és quan Morvedre tornà a adquirir de manera definitiva la seua titularitat independent (no exempta de problemes), el 26 de maig de 1417. Una de les principals empreses de la monarquia va ser l’elecció dels justícies. I va ser així quan el rei va ordenar a Vidal de Blanes, el governador del Regne, que establís l’elecció del justícia local a través del sistema instaurat per Pere el Cerimoniós, sortejant una sèrie de noms dels quals es triarien tres candidats de la vila i entre aquests un que seria l’elegit pel justícia criminal de València. Per tant, es continuava amb el sistema electiu des de la capital (Bernabeu, S.: 2022).

Retrat d’Alfons el Magnànim Wikipedia Commons.

            És d’aquest període que presentem una sèrie de missives entre els jurats de la vila de Morvedre i el rei. I és que una de les formes d’ingerència, per dir-lo així, de la monarquia a les ciutats era a través dels jurats i del seu sistema d’elecció (Cáceres. S.: 2015, p.  367). Aquesta ingerència de la reialesa no va ser vista amb bons ulls a Morvedre, cosa que va provocar moltes disputes i problemes entre els habitants, que es negaven que els seus justícies es designaren des de València.

            En aquests i altres assumptes, van tenir un paper molt important els missatgers. Els qui feien d’intermediaris entre els jurats de Sagunt i el rei. Un d’aquests missatgers, que destaca especialment durant el quatre-cents, és Martí d’Esparça. En una d’aquestes missives és curiós comprovar com en ple segle XV cohabitaven encara bastant població musulmana amb la cristiana. Així com la supeditació d’aquella als senyors de la vila. Entre els problemes que podien succeir a la vila, comenta com per exemple el pagament de les rendes dels moros als cristians o si es cometien delictes com el robatori d’animals o brossa, que es deixaren als justícies de la mateixa vila actuar i exercir la justícia pròpia sense que s’entremetés, pensem, cap magistrat des de València. Això denota, des del temps de Ferran d’Antequera, que els morvedrins es negaven a un control des de la capital.

“Molt alt e molt poderós rei e senyor

A la vostra magnífica senyoria expon Marti d’Esparça missatger de la vila de Murvedre e diu que la cort del justícia de la dita vila es estat practicat del temps ençà que la vila és de cristians que del moro o moros qui per lur plana voluntat són obligats en los libres de la cort judicials en donar e pagar a algun cristià diners, béns mobles, fruyts, censos, rendes, coneix e ha conegut lo justícia de Murvedre així mostre e appar per actes de la dita cort vullats los dits moro o moros sien de realench o de sglesia o de cavaller o d’altres senyories

Item si lo cristià ha acció e demanda contra lo moro de raó de béns si entés que aquell moro possehesca en lo realench vulles que sua per compra o renda o per demanda de comisvol al que sua acció reyal de açò aytal coneix e ha conegut tots los dits temps lo justícia de la dita vila e aixi mostra per los actes sobredits.

Item senyor si clams de bèsties, bestiars de bous e de vaques, cabres, cabrons o altres animals si han posats per cristià contra moro del qual si han les dites bèsties, bestiars o altres animals e encara si han posat clam contra moro de entrada de persones de furtar erba, cullir e pendre fruyts de persones de altri o altres consemblants delictes de açò ha conegut e coneix lo justícia de la dita vila per los temps damunt dits e açò.s mostra per infinits actes de la dita cort. E encara novellament lo batlle de la dita vila en gran e prejudici de la jurisdicció del justícia de la dita vila fa entrament de la consciència dels casos de supra expressats, hoc encara ni més ab grans manaments penals al justícia de la dita vila que no s’entrameta de la coneixença dels dits casos primer mencionats ni axi com ha acostumat, les quals coses senyor molt excellent són contra los bons usos e pràctiques antiquades de dessús la vila e de cristians ançà de gran derogació de la jurisdicció del justiciat de la dita vila mina e vituperi d’aquella.

E en gran dan dels habitadors de la dita vila car com son los moros poblats en lo terme de la dita vila e si los justícies de la dita vila los han a jutjar fan hi justícia espatxada sens pahor a favor dels dits cavallers raó per lo gran esforç del consell de la dita vila, ço que ressava en lo batlle. E per amor de açò la dita vila suplica vos senyor que si ha de vostra mercé manar ab grans manaments penals al dit batlle de Murvedre que de la dita coneixença no s’entrameta en aquella e leix al justícia de la dita vila si segons ab antiq no segons dit es estat usat, practicat ostilat per en consuetut valida deduhit. E no res menys senyor, placiaus manar al dit justícia que dels damunt dits casos vulla coneixer per aquells determinar si és segons antigament per los justícies de la dita vila es estat acostumat no permetant altres officials coneix ne determinar los dits casos, novitates….” (ACA, Reial Cancelleria, Cartes Reials, Alfons IV (V), Minutes, 56. Carta de Martí d’Esparça, emisari de Morvedre, al rei Alfons).

            En altra missiva farien de missatgers el batlle, Tomàs Rubau, Pere Castelló, doctor en drets, el mateix Martí d’Esparça i Ferran Armengol, generós.

“Molt alt e molt excellent príncep e poderós Rey e senyor

A vostra gran magnificència per affers de ingent congoxa tocants desolació d’aquesta vila destinans en missagers los batlle en Thomas Rubau jurat, lo doctor Pere Castelló, en Martí d’Esparça e en Ferrando Ermengol suplicants humilment vostra confiança senyor que de vey e li placia en aquells exaudie benignament e donar creença per tot açò que li explicaran e suplicaran / / nostra. Ab açò senyor haurem en singular do e gracia de vostra gran senyoria la persona de la qual molt exellent nostre senyor déu per sa clemència mantenga en bona sanitat e longa vida e la exalie victoriosament amen. Supradicta Murvedre a XIII dies de juny. Els jurats i consell de Murvedre”. (ACA, Real Cancelleria, Cartes Reials, Alfons el Magnànim, Sèrie general, 0551. Carta dels jurats i del consell de Morvedre al rei).

            Els jurats envien una lletra al rei, recordant com Ferran I ja havia atorgat a Morvedre la titularitat de vila independent i com ara romania oblidada i miserable, en paraules textuals, tal vegada per veure si així podien deslliurar-se de les rendes. En aquesta es queixen de les demandes econòmiques que la ciutat li exigia des de temps de Martí l’Humà. A més d’aquestes se sumaven les demandes que feia des de València el batlle general, les quals no podien assumir.

“Molt excellent príncep e poderós Rey e senyor

be creem acorden a vostra gran senyoria los serveys personals les excellentisimes despeses e los dons graciosos fets vltra poder ab gran liberalitat de cor al molt alt senyor Rey en Fferrando de gloriosa memòria, los quals crehiem null temps esser oblidats, de que senyor speravam final reparació de aquesta vila misserable la qual veem esser lexada a oblició axi com l.om mort, si donchs vostra piíssima clemencia senyor no la revivificat. O senyor e fets nos dignes que nostra exaudició vingue devant vostra reyal magestat e no perescam aixi en ubert. Car la ciiutat nos demana diverses quantitats pecuniaries afermant esser.li degudes per contribució en donacions del temps ençà que.l molt alt senyor Rey en Martí de loable recordació començà a regnar, de les quals per document d’àpoques són averades moltes solucions. Ens demana encara del temps del dit senyor Rey en Fferrando lo qual creem haver servit axi de persones com de béns segons dit havem tan liberalment, no volem dir perquè com la vila d’aquest regne ens demana semblantment del temps vostre senyor a qui desigam axi servir ab doble cor com james fessem a Rey e senyor nostre.

Cominant nos les quals si eren acceptades fer çò que déu no vulla es be dubte descandel. E d’altra part lo batle general nos congoxa de demandes e en altre manera. Si dones d’una cosa a haviem a servir les dit senyor Rey en Fferrando e de semblant havem a servir a vos senyor. E per aquelles mateixes havem a contribuir ab la ciutat la vila senyor desolada es aterrada. Era no es bastant a portar los carrecs multiplicats en special de mig del any de X ençà. Aquests e altres afers per abreujar l’escriuré explicara e suplicara a vos senyor pues e estasament en Martí d’Esparça missatger  nostre al qual sie mercé vostra senyor donar creença. Suplicants vostre grati celsitud que dey li placia provehir prestament que la dita ciutat no vulla com que seu no és e mitigue la cominació de penyores comanant e fent.ne scriure d’aquest regne per que estan del nos poques seguir. E d’açò senyor farets gran servir a déu e nosaltres ho haurem a especial do e gran de vostra gran senyoria la persona de la qual molt excellent nostre senyor Déu mantengua per molts anys virtuosament. Scrit en Murvedre a tres dies d’abril de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCCXVIIII Vostres humils vassalls e besant la terra dessus seu els jurats de Murvedre”.(ACA, Reial Cancelleria, Cartes Reials, Alfons el Magnànim, Sèrie General, 1231 (1419-4-3).

“Molt alt e molt virtuós senyor

Jatsia a la vostra gran senyoria haiam tramés per mitjans de nostre en Martí d’Esparça per supplicant a aquella que li plegats per sa mercé de voler confermat. E per romandre debats e qüestions entre lo gobernador d’aquesta vila de clamar a ampliar un privilegi a la dita vila atorgat de contiinent affectualment que los oficials coneguen de tots qualevol / /  vehins de aquella dita vila dins aquella. E com lo gobernador de València no obstant lo dit privilegi novellament hai / / de la dita vila hun dels honrats homes d’aquella en gran dan e evident privilegi de dita vila, per tal trameté a la dita molt excellent senyoria en Bonafonat Berenguer, conjurat nostre, Pere Castelló doctor en leys, los quals si de vostra mercé sens donarets plena a fer incenti / / en tot açò quan sobre lo dit fet e altres a la vostra gran senyoria de part nostra explicació. E per servei senyor la Sancta Trinitat en lo seu sant. Escrit en Murvedre en desembre de Mil CCCCXVIII. Els jurats de Murvedre” (ACA, Reial Cancelleria, Cartes Reials, Alfons el Magnànim, Sèrie General, 1002. Carta dels justíes de Morvedre al rei per renovar un privilegi a la ciutat de Morvedre).

            En la següent carta s’exemplifica el que deia en l’anterior, quan es deia que el Missatger Esparça aniria a la cort per fer les demanes dels jurats, ja que aquest era el missatger de la ciutat de Morvedre.

“Molt alt e molt excellent príncep e poderós rey e senyor

A vostra gran magnificencia per afers molt cars tocant aquesta vila destinam missatger en Marti d’Esparça suplicant humilment vostra celsitud senyor que deny e li placia aquell vir benignament e donar creença en tot çò que li explicarà e supplicarà de part nostra. E açò hauran a singular gracia de vostra gran senyoria e la persona de  la qual molt excellent nostre senyor déu per sa clemència mantenga en bona e longa sanitat e vida e la exalce victoriosament amen. Escrit en Murvedre a XX dies de ffebrer del any de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCCXVIIII. Senyor vostres humils vassalls e sotmeses que vesants la terra devant vostres peus se comane vostra gran e mercé los jurats de la vila de Murvedre” (ACA, Reial Cancelleria, Cartes Reials, Alfons el Magnànim, Sèrie General, 1183).

El molí de Penya de Quart de les Valls: estudi estructural

El molí de Penya o de Quart és monument declarat BRL (Bé de rellevància local) i de propietat particular pel qui el pas del temps passa de manera desafortunada. Desmantellat, contínuament transformat i actualment ple de pintades i altres elements pertorbadors de la seua fisonomia, és una altra d’aquelles joies que ens recorden l’anterior paisatge de secà que hi havia a Quart i a les Valls en general.

Davant la impossibilitat de poder entrar al seu interior ens limitarem a fer un estudi de les parets exteriors i de la informació publicada al respecte. Gràcies al catàleg de patrimoni de Quart podem conèixer dates d’aquest immoble que es remunta al segle XVIII, però possiblement siga més antic.

El molí presenta una planta irregular que ha sigut fruit de nombroses remodelacions i ampliacions. En total fa uns 30 m x 20 m. i està fet amb murs de maçoneria de morter blanc i pedra roja local, revestit parcialment per morter de calç. És un edifici a doble altura per poder albergar tots els estris i maquinària per a la molta, i presenta una teulada àrab a dues vessants. A l’entrada incorpora una caserna de guàrdia amb espitlleres, igual que té el moli de Quartell, per poder vigilar i protegir-se d’assaltants externs (PARDO, J.: 2015, p. 132).

La porta d’entrada està elaborada a través d’un arc escarser fet amb rajola, igual que la tècnica emprada per a les finestres. Aquest espai es troba protegit per un porxo que sembla edificat posteriorment a tot el molí. A la dreta s’obri una altra porta per entrada de vehicles.

El molí era de farina i accionava els mecanismes, com tots els molins, amb l’aigua provinent de la Font de Quart després de passar pel sistar de Quart, el molí de “la tia Sapa” o el sistar de l’Oixet.

Tot i que està documentat en el segle XVIII estigué en funcionament durant el segle XIX i XX, car cap a mitjans del segle XIX, poc abans de començar la mecanització generalitzada de la indústria, el panorama estava dominat per les activitats de la transformació agrícola, i molt especialment per molins i almàsseres. Aquestes industries suposaven gairebé la meitat de la producció fabril valenciana en 1857, tot i fonamentar-se encara en el treball artesanal i l´absència d´innovacions tècniques.

Pel que respecta a l’origen dels molins hidràulics en tenim constància des dels segle I dC, i Quart és la prova, ja que encara conservem pedres de molins i almàsseres romanes a la població. Els molins eren d´una importància fonamental perquè conformaven el pas necessari per a l´elaboració del pa, raó per la qual solien formar part dels mecanismes d´extracció senyorial, essent, almenys, un total de 32 molins els comptabilitzats a la Comarca del Camp de Morvedre.

Així, en el moment de la conquesta cristiana, al segle XIII, segons el Llibre del Repartiment, ja hi havia una bona quantitat de molins hidràulics a Al-Àndalus. Com dèiem al anterior article sobre el molí de Dalt de Benifairó, durant l´edat Mitjana i Moderna els molins fariners havien estat funcionant amb una forta limitació de creixement numèric, donats els interessos de la monarquia i dels senyors, però aquest funcionament no variaria massa fins arribar al segle XIX, on el nou marc jurídic, iniciat per la monarquia de Ferran VII i l´abolició del monopoli sobre la molta, donà lloc a un augment dels establiments moliners a la comarca. Es concediren un bon nombre d´espais per construir molins a les primeres dècades d’aqueix segle. Hom ha assenyalat la decadència de la molta a partir de la segona meitat del segle XIX, tot i que es donaren alguns períodes de reviscolament a la primera meitat del segle XX al Camp de Morvedre, on trobarem primer una tendència a la substitució d´artefactes. Així, alguns dels antics molins, tot i mantenint el nom, es transformaren en fàbriques de pintes, passaren a moldre algeps o es van fer serraries.

Amb l’electrificació d’aquests, al canvi de segle, va permetre a molts d’aquests establiments combinar l´energia elèctrica amb la hidràulica (encara que no tots); pas previ a l´abandonament dels salts i el trasllat a nous emplaçaments.

Fig. 1. Molí de Penya. Porta d’accés

Durant els anys 40 hagué un darrer reviscolament i els molins abandonats o transformats retornaren a la molta degut a la mancança de blat importat, cosa que exigí fins i tot replantar de blat terres destinades a cítrics, fins que en 1950 van tancar la major part dels molins de blat i d´arròs.

Fig. 2. Molí de Penya alçat de la cara sud (entrada principal) i la cara est. Font: Catàleg de Béns i Espais Protegits de Quart de les Valls

Pel que fa a la descripció estructural del molí de Penya, com hem dit adés, presenta multitud d’intervencions. Açò s’aprecia sobretot en la cara est. En aquesta s’albira la primera edificació, elaborada amb un sostre dues aigües. En la primera planta i en aquesta cara es pot veure encara el forjat d’una finestra d’estil modernista feta amb elements vegetals i motius ondulants, que ha perviscut arran de les contínues modificacions estructurals.

Fig. 3. Cara est on s’aprecien les diferents ampliacions de l’edifici

elaborades en maçoneria i dos tipus de rajola.

Fig. 4. Finestra d’estil modernista.

Damunt d’aquesta finestra es pot veure la línia d’un un sostre a dues aigües que evidència que l’edifici es va muntar en altura per edificar un nou pis a sobre. Però, les finestres simètriques que es veuen en aquesta planta de l’edifici, i també s’aprecien al dibuix, es farien segurament en una tercera intervenció, la qual volia muntar encara més l’edifici i ampliar-lo cap al nord. Aquesta hipòtesi la formulem perquè les dites finestres estan just a sobre de la línia de teulada de la segona ampliació, per tant, han de ser posteriors a aquesta.

En la tercera ampliació s’obriren altres finestres més menudes així com un edifici annex fet de rajoles que fita en la sèquia que passa just per la vora de la cara est i que es pot apreciar també al plànol (Fig. 3).

D’entre els elements més antics i alhora interesants d’aquest conjunt estan la caseta de guàrdia (Fig. 5) i una mola de pedra semi enterrada a sota terra. En la façana principal encara es pot apreciar una gran finestra amb un brancal fet de pedra de rodeno i al costat una anella on es nugaven els animals. Dos blocs de pedra calcària tallats en forma de cub flaquegen diferents cantons del molí.

Fig. 5. Caseta de guàrdia amb tres espitlleres

Pel que fa a la pedra, com ja comentaren en l’article “Unes creus gravades en diferents pedres de molins de Quart”, es possible que es tractés d’una pedra antiga, no sabem si romana o medieval, en la qual es van gravar unes creus a la seua superfície, tal vegada per protegir la molta del blat. Curiosament, en un bancal molt a prop del dit molí s’aprecia també una creu (més bé una x) que desconeixem la seua utilitat. Eren aquestes creus una forma d’espantar els mals esperits i protegir-se de les tempestes i les granissades? L’ús màgic de les creus juntament amb el valor de protecció que se li oferien així com les pedres de moldre, com a agents de subministrament dels aliments, concebien la pedra com un artefacte dotat d’una potència capaç de defensar els fruits davant els agents atmosfèrics adversos.

Continuant amb l’estudi de les parets del molí, en la part posterior es pot veure un annex que en origen seria segurament el corral per a albergar l’estable, i que després es va ampliar amb nous materials.

En la façana que dona al costat oest s’aprecia una paret esbiaixada. En el centre es configura una superfície quadrada amb dues finestres i dos obertures més menudes. A aquest habitacle després se li farà una ampliació i es tancarà amb un sostre a dues aigües i s’ampliarà cap al nord tal i com podem veure al tipus de pedra del mur. A la dreta s’aprecia com s’adossa el porxo frontal de la casa, el qual es pinta a dos colors en aquest costat de la paret (Fig. 6).

Fig. 6. Façana de la cara oest.

Des de la cara nord es pot veure l’amalgama de diferents estructures que es van anar afegint al molí. Entre elles, destaca per sobre la teulada, la torre de la llum de quan es va electrificar, però també es pot observar la sèquia i l’entrada de l’aigua a la cacau, per on queia l’aigua per accionar la roda horitzontal de pales, sovint feta de fusta, la qual al girar posava en marxa el moviment rotatori de les moles.

La sèquia és el conducte per transportar l´aigua de l´aqüífer al molí. Aquesta quan entrava l´interior del molí ho feia al cup que és un dipòsit per contenir l´aigua. D´ací l´aigua entrava a la segítia, un caixó estret amb forma de piràmide invertida, format per quatre taulons de fusta de pi subjectats per tres dics de ferro, una al centre i les altres als extrems.

Fig. 7. Part posterior del molí o cara nord.

Quant a la importància del molí, malgrat el desmantellament del mateix, se sap que va pertànyer al senyor de Quart, que era qui tenia el monopoli, i que posseïa una mola de grans dimensions, essent també, l’únic molí que comptava amb un moll per carregar el blat, segons ens comenta Marc Ferri (FERRI: 1998, p. 148). Quan a les espitlleres de la caseta de vigilància es possible que s’utilitzaren durant les Guerres Carlines, no essent descartable algun ús anterior.

Bibliografia:

FERRI, Marc, Catàleg General del patrimoni del Camp de Morvedre, Sagunt, Fundació Bancaixa, 1998.

PARDO, José, Inventari de Béns i Espais Protegits de Quart de les Valls, Quart, Ajuntament de Quart de les Valls, 2015.