Després de la troballa de la imatge de la Mare de Déu amb el xiquet, la qual va ser intitulada com a Nostra Senyora del Pòpul, es va decidir fer una festa en el seu honor. Festa que es va unir a les ja existents en el segle XVII, com la de la Puríssima, el Corpus o la del Roser, molt arrelades en l’època. En les dites celebracions també participaven els servites, que acudien amb diaques o portant la Custòdia a la festa del Corpus. Però, els religiosos no només ho celebraven a Quart, també a la resta de pobles de la Vall de Segó, assistint o substituint als rectors del lloc.
En l’església parroquial de Quart hi havia capella i retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser, un altre retaule a les Ànimes i, des que es va trobar la Imatge del Pòpul, es va fer un retaule que s’incorporà a una de les capelles de l’església parroquial, la qual va ser restaurada a expenses del baró de Quart. No és casualitat que en aquesta època es conjuguen a la vegada diferents festes marianes, especialment la del Roser o la Puríssima, a la qual també se li fa processó, car en aquest període post tridentí es va reforçar el culte a la Mare de Déu i començaren a aparèixer retaules i capelles dedicades a diverses advocacions o a les Ànimes del Purgatori.
Com era propi del Barroc, les celebracions i les processons, en concret, eren vitals per a la religiositat de l’època, sobretot després del Concili de Trento. Calia eixir als carrers; acostar les imatges als fidels i despertar en ells la devoció com mai s’havia fet. Per aqueix motiu, les escultures es faran en fusta, o de vestir, perqué no pesen en excés i es puguen treure pels carrers, i talles cada vegada més naturalistes, on es veia pràcticament a la mesura del natural l’escultura d’una Dolorosa plorant o a Crist amb els estigmes de la Crucifixió.
Moltes vegades, les advocacions anaven associades a confraries. Aquestes associacions, tant laiques com religioses, tenien el seu origen a l’Edat Mitjana i estaven en relació amb els gremis. Normalment regentaven la capella d’una església i allí dirimien les qüestions del seu ofici alhora que regulaven la seua activitat professional. Aquestes confraries estaven associades a un patró al qui li feien la festa. A partir del segle XIV i XV els actes que en ella es feien també es van complementar amb la participació en processons i rogatives.
La primera referència que tenim, doncs, de la festa del Pòpul, dins dels llibres d’Acords de l’Ajuntament, és del 8 de desembre de 1679 on es diu el següent: “y proposa lo dit jurat que si faria lo poble la festa de la Mare de Déu del Populo y resol lo did consell que si”. Per a tal ocasió es va nomenar a Josep Ribera de clavari i a Jaume Llopis i Vicent Oliver de majorals (Llibre d’Acords Municipals, 1679, f. 64).
Elecció de Josep Ribera com a clavari en 1679.
Un any després, es va acordar que per poder celebrar la Festa del Pòpul s’havia de procedir a una plega: “el dit dia (14 de gener de 1680) determina el consell que e vacha lo dit a València a informar-se de la plega de Nostra Señora del Populo y tots los dies que puga demanar”(Llibre d’Acords Municipals, 1680, f. 66 r).
L’elecció dels clavaris no es feia en el mateix any de la celebració, sinó que es designava un any abans. Tal va ser el cas de l’any que havia de fer la festa Miguel Vidre, en 1682, que va ser elegit el 1681 juntament amb Tomàs Queralt i Miguel Vidre, menor; fill segurament de l’anterior (Llibre d’Acords Municipals 1681, f. 82 v). Ara bé, tot i estar prèviament establert, sempre podien sorgir imprevistos, perquè, en 1683 va succeir que el clavari que havia de fer la festa va morir. Per tant, el consell va donar-se presa eixe mateix any en elegir a una altra persona. Aquest va ser Tomàs Queralt, major (Llibre d’Acords Municipals, 1683, f. 103 v).
Festa del Pòpul de 1683.
Una altra de les mencions que es fan de la festa és la descripció que va fer l’administrador de Mariana Ferrer de Pròxida d’acord amb les demandes testamentaries del marqués de la Coquilla. En aquest text es diu que el baró volia redactar una novena dedicada a la Mare de Déu del Pòpul i ser clavari de la dita celebració, al mateix temps que va edificar una ermita per a la imatge apareguda, i una capella a l’església parroquial. Tot i això, finalment, sembla que no va deixar cap contribució per a la celebració de la festa de 1772:
“Que sin embargo de la devoción que tenía el Marqués de Coquilla à la Imagen de Nuestra Señora del Populo, que se venerava en Quarte, no la dexasse alguna memoria para su mayor culto, y gasto de la Fiesta, de que se havia constituido Clavario; pues si se tenia presente lo que el Señor Marques de Angulo manifestava sobre haver fabricado, y adornado una Hermita en la casa donde se encontrò la Imagen, se veria, que havia dexado una memoria perpetua de su gratitud con la construcción de este edificio, y sino la de dexò para la fiesta, sin embargo de su generosidad, y demàs circunstancias que el Señor Marques expressava, huvo de ser sin duda, porque acabava de renovar à sus expensas la Capilla, que con la misma invocación se hallava en la Iglesia, en la que dispuso su entierro, ò porque con la vida se acabava su encargo de Clavario; y como la ostentacion havia de ser personal al tiempo de la Fiesta, no havia para que acordarse de ello, no pudiendo celebrarla” (Memorial d’Andrés Alonso, marit de Mariana Ferrer de Pròxida, València, [edició facsímil] 1775, p 25).
Tot i que hi ha altres referències en el segle XVIII, semblants a les anteriors, hauríem d’esperar fins al segle XIX almenys, per veure algun canvi. En el llibre de Rebuts del convent de Servites de Quart, es fa una relació dels beneficis adquirits mensualment, extrets tant de les almoines com de les misses i festes celebrades, entre altres coses. En aquest es menciona el paper que els frares tingueren, no només a les festes de Quart, sinó de tots els pobles de les Valls, incloent-hi altres que hui en dia no es conserven com per exemple Santa Coloma.
Així per exemple, es descriu una processó dedicada a la Mare de Déu del Pòpul celebrada en novembre de 1816. En els rebuts s’especifiquen les despeses gastades pels servites fent servir dos diaques per a l’ocasió, així com per a la processó feta amb els clavaris. Un fet interessant és que, segons sembla, hi havia un clavari i una clavariessa, els quals aperèixen per separat en els comtes, cosa que no veiem en el segle XVII, on sols es mencionava a un clavari i els seus majorals.
Extracte del llibre de Rebuts del Convent de Servites de Quart on s’especifiquen les pagues per fer la Processó del Pòpul. Font: ARV, Clero 667.
Per acabar, direm que, a part de la festivitat pròpia, aquest tipus d’imatges també s’utilitzaven per a fer rogatives. Quan en 1834 va haver-hi una epidèmia de còlera, on es van morir bastant persones, es van treure les imatges de devoció per pregar per la salvació de la població. En concret, els pobles de les Valls feren una processó per tots els llogarets. De Rubau es va treure a sant Roc, a Faura la Mare de Déu dels Desemparats, en Benifairó a sant Gil i la Mare de Déu del Bon Succés i en Quart tragueren a la Mare de Déu del Peu de la Creu, titular del convent servita, i Nostra Senyora del Pòpul. Les rogatives continuaren a Quartell, on els va rebre la imatge de santa Anna i l`Angel Custodi i a Benavites la Mare de Déu dels Àngels (Josep Martínez, L’Església dels Sants Joans de Faura, Faura Caixa Sagunt, 1991, p. 381).
Història, art i cultura 