Quan parlem d’art moble ens referim a totes aquelles obres d’art que van des de l’escultura, la pintura, orfebreria o ebenisteria. El temple de Quart tenia molt de patrimoni en aquest sentit. Algunes peces encara es conserven, però moltes altres van desaparèixer arran de les guerres i l’exclaustració, quan es van dispersar els béns eclesiàstics. No obstant això, l’inventari de les visites pastorals que es realitzaven al convent, i que tenien la missió d’anotar totes les peces que posseïa l’església i el cenobi, ens donen una idea clara de quin tipus d’obres hi havia. En aquest article ens anem a centrar a descriure les escultures, pintures, retaules i peces d’orfebreria que hi havia a l’església servita de Quart. Més endavant ens pararem a analitzar, obra per obra, de manera més detinguda cadascuna d’aquestes.
El 23 de novembre de 1706 es va fer el primer inventari del convent. Sempre es procedia a començar a descriure el què hi havia a l’església i després al cenobi. I, dins de l’església, el més important era la capella major. Així sabem que en aquest any, a la dita capella es localitzava un
“retablo Dorado, globo de plata con su cruz pequeña de plata, un veril de cobre sobredorado, la imagen de la Vírgen de los Dolores de maçoneria vestida de raso negro con un manto negro de tafetán con la imagen de su hijo difunto en los braços, en el nicho una cortina de raso de flores azul que la cierra, una cruz con un santo cristo y remates de cobre dorados” A més a més diu que hi havia “un lienzo corredizo de la Vírgen del Pie de la Cruz que cierra el nicho, otro lienço de un crucifixo en el remate del altar, en el colateral del Evangelio otro de Jesús, Maria e Joseph, en el de la capilla de la Epístola otro del Arcangel San Miguel, en las paredes del lado derecho otro de la Esposa, y por el Izquierdo otro de Santa Cecilia, los dos medianos e iguales, tres sillas de vaqueta negra, dos credencias, sacra, Evangelio y lavabo de papel sobre madera, la campanilla para cridar a Misa, tres Aras, una en la mesa del Altar, otra en el Sagrario y otra baxo en el nicho, un plató de cobre, dos misales, dos atriles de madera y la lámpara de cobre”.[1]
A totes aquestes peces se li aniran sumant noves aportacions que es faran en els anys successius. El retaule de l’altar major es daurarà, la imatge de la Dolorosa es complementarà amb altres objectes, i cada capella s’anirà enriquint amb peces d’orfebreria, teles o altres decoracions més ostentoses. Actualment no conservem la imatge de l’altar major, però sí una Dolorosa feta per a vestir (possiblement d’una de les capelles), com era habitual a la imatgeria barroca, on les peces per portar en processons se solien esculpir únicament les carnadures (rostre, mans i peus) i la resta cobrir-les amb una indumentària de tela; el pes així era menor. En el cas de la de Quart està feta de vellut negre, com és habitual a la iconografia de la Dolorosa, que data del segle XVIII, ja que mostra el dol per la mort del seu fill.
A diferència de hui en dia, les advocacions de les capelles laterals eren unes altres. En primer lloc, la capella major abans mencionada, situada a l’altar Major, estava dedicada a la mare de Déu al Peu de la Creu, que no és cap altra iconografia que la de la Mare de Déu Dolorosa, imatge representativa de l’orde servita. La resta de capelles estaven dedicades a sant Felip, altra a sant Peregrí, la capella del sant Crist, la de sant Francesc Xavier, la capella de santa Matrona i la de sant Antoni Abat.
L’altar o capella de sant Felip estava decorat per un retaule de fusta sobredaurada amb un nínxol amb la figura del sant, feta segurament en fusta. Un llenç cobria el va pintat amb la mateixa iconografia. També parla l’inventari de l’existència d’altre llenç situat a l’àtic (al remat del retaule) dedicat a sant Jeroni. Hi havia un sant Joan fet de cera tancat per una vidriera, una creu de fusta adornada amb vidre, així com dues làmines menudes huitavades de santa Caterina i santa Agnès. L’estança s’il·luminava amb una làmpada de coure.
L’altar de sant Peregrí també estava llaurat de fusta, però estava sense daurar. Aquest, en lloc de presidir-lo una escultura del titular ho feia una pintura. A l’altar hi havia una sacra, una ara i una creu de fusta “de las que hacen en Jerusalén embutida, treinta y seis votos de plata” i una làmpada de coure.
En la capella del sant Crist també hi havia un retaule de fusta sense daurar, així com la imatge de Crist encarnada. Açò significa que segurament seria una escultura pintada. També hi havia una imatge de la Mare de Déu del Peu de la Creu vestida. A la taula de l’altar es disposaven una sacra, un frontal d’altar de talla sense daurar, un banc de fusta de pi amb calaixos, un vot de plata, dos vots en llenços i làmpada de coure.
La capella de sant Francesc Xavier es componia de retaule sense daurar amb imatge del sant en fusta, sense encarnar. En el remat del retaule es va pintar una figura de sant Roc i a la taula de l’altar es disposà una creu de fusta. La capella, igual que la resta, estava il·luminada per una làmpada de coure.
La capella de santa Matrona estava decorada amb un gran llenç de la santa en qüestió, altre dedicat a sant Francesc d’Assís i un tercer a sant Jeroni. Diu l’inventari que aquests dos últims eren iguals.
Per últim, la capella de sant Antoni Abat és la que presentava una decoració més completa o, podríem dir, acabada, pel que fa a l’ornamentació dels seus elements. El retaule estava colrat. La colra era una tècnica molt habitual a l’època barroca (molt usada en el barroc austríac) que consistia a cobrir la superfície, en aquest cas el retaule de fusta, de pa de plata. Posteriorment, s’aplicava la colra, que era un barnús que feia l’efecte daurat a tall de pa d’or, però menys brillant. Als efectes, donava la sensació d’estar decorat amb pa d’or, però era molt més econòmic. Per això es va difondre tant per Europa. El retaule estava fet per a representar la imatge de sant Antoni en forma de pintura. Però no sabem si tenia altres imatges que complementarien la peça. Igual que moltes de les altres capelles, aquesta es va completar amb una creu llisa de fusta, un ara, una sacra, un Evangeli de sant Joan i una làmpada de coure.[2]
Pel que fa al cos de l’església, o el que és el mateix, la nau central, estava decorada amb un púlpit de fusta, situat a la meitat superior del temple, una pila de pedra per a l’aigua beneïda disposada a l’entrada, així com un encerat per a la porta de l’església amb un contrapès de plom. El temple s’il·luminava en la seua zona central mitjançant dinou candelers. L’inventari ens conta que hi havia dotze fets de fusta i altres cinc fets de bronze que eren grans i dos menuts del mateix material. La iconografia servita no podia mancar en un temple d’aquestes característiques, que es va decorar amb quadres menuts que representaven els set dolors de la Mare de Déu. Com veiem, la iconografia mariana era el més predominant.
La descripció del cos de l’església es completava amb el cor. En aquest, a banda de les característiques pròpies d’un espai com aquest, amb el seu cadirat corresponent, orgue o faristol, es van localitzar els llibres de cant i de responsos que es feien servir durant les celebracions diàries. Així, hi havia un Saltiri, un Antifonari i un Gradual. Tots tres fets amb un paper de “marca mayor” amb cobertes verdes, un Martirologi i un Breviari que estava ja vell. El cadirat és prou simple, ja que les misericòrdies (xicotet seient que està a la part inferior de la cadira i que era visible quan aquesta s’alçava) i braços de les cadires, que solen ser els espais on es llauraven imatges, estan sense esculpir. Com eren un orde mendicant, la senzillesa i simplicitat era el seu tret més característic, i això s’aplicava també a les obres d’art. L’ornament sols es contempla amb les mateixes sanefes que emmarquen els espatllers, els quals es culminen amb una espècie de cobricel en forma d’ones.
Al faristol de fusta hi havia tres varetes de ferro que, com ja havíem vist a l’article anterior, hi havia dues que es feien servir per a fer d’índex; l’altra diu que era del faristol. També es guardava allí una caldereta de coure i uns encerats de llenç que estaven vells i que estaven fets per a posar-se a la finestra. Aquests eren de Villacastín. Hi havia dues campanes: una gran i una altra per a tocar al cor i un sant Crist encarnat.[3]
[1] ARN, Clero secular-regular 16111, f. 223 r.
[2] ARN, Clero secular-regular 16111, f. 223 v.
[3] ARN, Clero secular-regular 16111, f. 224 r.
Història, art i cultura 