En aquest article ens agradaria reivindicar el patrimoni fortificat del Camp de Morvedre. En concret ens referim als castells que tenim per tot arreu de la comarca i que, malauradament, no es coneixen com es deurien. Tal vegada, pel poc interés, per no haver-se estudiat o per no posar-los en valor, tot i estar declarats Bé d’Interés Cultural (BIC). La veritat és que, molts d’ells, a poc a poc, es van amagant entre la vegetació i van caient pedra a pedra.
Ben conegut és el castell de Sagunt, tot i que per a la major part dels visitants, no sabem per què, desconeixen que és d’origen musulmà. En ell, a part de la fisonomia en siga-zaga o els materials de què està fet, denoten el seu passat medieval. A part d’aquest gran castell, que controlava la medina i districte de Sagunt, hi havia una sèrie de fortaleses (la majoria vora el Palància) que vigilaven la vall del riu, a més d’altres castells que s’han localitzat al nord de la comarca, a part del d’Almenara. El cert és que a la muntanyeta de la Casa del Retor, just enfront de Quart, i a l’altre costat del camí que va a Torres Torres, s’han localitzat estructures desmantellades i ceràmiques que confirmen la presència àrab a la zona, almenys des del segle X o XI. Podria haver-hi una torre de vigilància? De ser així seria la fortificació que vigilava l’alqueria de Quart. Més cap amunt, es troba el despoblat de Càrcer, a prop del camí de Rubio. Allí es manté encara en peu un castell de planta més o menys rectangular, un castell d’origen àrab. Està fet de tàpia i de maçoneria col·locada de forma ordenada en espiga en alguns trams; els murs són d’un gruixut considerable i estan fets en forma de talús a les cantoneres. La pedra utilitzada és la calcària local, igual que el castell de Sagunt. Es tracta d’un recinte emmurallat que encara conté les restes de la torre de l’homenatge, de planta quadrada, que connecta visualment en direcció sud-oest amb el castell de Torres Torres.
El castell de Torres Torres deriva també d’època islàmica, quan es deia Torox. L’edificació comprèn dues línies d’emmurallament (tot i que l’exterior és molt posterior) i una torre de l’homenatge quadrangular que ha estat contínuament reformada. Aquest castell tenia altres quatre torres que flanquejaven la de l’homenatge que encara són apreciables. Des del castell de Torres Torres, si ens dirigim cap a Estivella arribem a Beselga, on encara es conserva la torre i palau amb el mateix nom. Des d’allí el control del camí cap a Terol és absolut i la comunicació amb la resta de castells que baixen riu avall és evident. El castell es va manar edificar a partir de 1449 per Gracià de Monsoriu, un dels senyors feudals que posseïa el senyoriu i baronia d’Estivella, però la torre ja existia. De fet, s’aprecia com el palau, a part d’estar edificat de manera diferent no s’adossa a la torre de guaita que data del segle XII. Aquesta està edificada en tàpia, bàsicament; la pedra la reserva per als escalons de l’escala i arcs interiors. La resta del palau també utilitza la tàpia i la pedra per als vans i les columnes de les finestres coronelles.
Després hem de parlar del castell de la veïna Albalat dels Tarongers. I no ens referim al castell-palau que se situa l’entrada de la població i que data del segle XIV (tot i que té adscripcions que ens duen a l’època romana) sinó al castell que protegia aquesta alqueria a l’altra banda del Palància: el castell de la muntanyeta de les Forques. Aquesta edificació, que malauradament s’ha vist afectada per la construcció de la nova autovia mudèjar, la qual ha tallat un extrem del castell pel sud, alberga una fortalesa que podria ser molt similar a la de Càrcer. S’aprecia encara una torre, que podria tractar-se de la torre de l’homenatge, que mira cap al sud, així com un anell defensiu, del qual es podrien destacar almenys dos trams fets de pedra ordenada, i en espiga de manera mot similar al de Càrcer. Fins i tot, la tipologia, la forma de la pedra i el gruix dels murs són similars. Aquest castellet que és tan desconegut també és BIC.
Cap al sud i més allunyat està el castell de Segart, que ja no forma part del sistema defensiu de la Vall del Palància, per això no l’hem inclòs a la imatge, però sense dubte el seu lloc estratègic per a defendre la vila i comunicar-se amb els pobles més a prop del riu és evident. Aquest es va edificar al segle XIII en tàpia a sobre d’uns fonaments de pedra, tot i que té reformes baix medievals. El de Petrés, que hem inclòs al mapa, entra dins dels pobles que segueixen el curs del riu, ara bé, aquest palau-fortalesa no es tracta d’una torre de guaita, és una residència baix medieval. Tot i això Petrés va estar també poblat des de la dominació àrab i és possible que hi tingues algun tipus de fortificació. L’actual castell controla el camí vell de Morvedre i el camí de Llíria, que connecta Sagunt amb València. A més, des d’ací té una vista immillorable del castell de Sagunt.
Com l’espai del què disposem és limitat tan sols ens queda reiterar la importància de conèixer i protegir aquests béns patrimonials abans que desapareguen del tot. No obstant això convé fer un treball més a fons sobre les tipologies, datacions i relació entre els diferents castells i el paisatge en un futur.
Història, art i cultura 