Francesc Llançol de Romaní, sisé senyor de Gilet, heretà els béns que els seus avantpassats, des de l’edat mitjana, tenien a aquesta localitat. Però, si les riqueses i l’abundància d’aquesta branca nobiliària van veure el seu apogeu (com tantes altres) durant aquell període, on la noblesa tenia el control polític i territorial de l’espai, no va ser el mateix allà per la centúria del sis-cents quan va viure aquest i van començar a perdre possessions i poder, i en conseqüència, abandonar aquelles terres que havien generat i mantingut el seu estatus durant un bon grapat de segles.
Sense cap mena de dubtes, l’expulsió dels moriscos, que conreaven les terres als senyors locals, va ser una de les grans causes que va fer minvar la seua força. Juan de Vilarrasa o Lluís Ferrer, barons d’Albalat i Quart de les Valls respectivament, també van acusar el seu declivi econòmic a causa d’aquesta manca de mà d’obra als camps, com comentava José Manuel Iborra y Lerma al seu “Realengo y Señorío en el Camp de Morvedre”, en la pàgina 176. No ocorria el mateix amb el baró de Torres Torres que, per exemple, anava engrandint el seu patrimoni acumulant terres i censals, o el comte de Cocentaina.
Per fer-nos una xicoteta idea d’algunes de les possessions que tenia el senyor de Gilet abans de l’expulsió dels moriscos hem de recórrer a les fonts notarials de Miquel Ferrer que, en 1602, ens narra en més de noranta fulles totes les terres que aquest senyor tenia arrendades al terme actual de Sagunt, concretament a la partida de Figueroles (Gausa). Hui, desvirtuada per la construcció de les carreteres i el ferrocarril i poblada de camps de taronja, adés, aquesta partida estava poblada bàsicament de moreres, garroferes i oliveres. Vicent Peris, com a jutge delegat pel senyor Francesc de Llançol i procurador d’aquest, s’encarregava d’anotar les fanecades de terra dels llauradors que les treballaven així com de procurar que es pagués el rèdit que d’elles se’n treia. La majoria, per no dir totes les terres de Figueroles pertanyents al senyor de Gilet, estaven treballades per llauradors també de Gilet. Un exemple, dels molts que podem trobar, és el de Francesc Rey, que tenia cinc fanecades: tres de terra campa i dos d’oliveres. Molts dels llauradors que tenien terres ací eren també de morera, donat que en aquest temps la producció dedicada a l’elaboració de la seda es dirigia a abastir la ciutat de València.
I, així, amb aquestes xicotetes pinzellades d’història local i agrària ens podem imaginar com la vida d’aquelles gents del segle XVII es movia entre el fruit que es treia del camp i el començament del declivi de la noblesa local.
Publicat a La Voz de tu Comarca. Camp de Morvedre (26/08/21)
Història, art i cultura 