El passat morisc de Quart de les Valls sempre ha estat present en l’inconscient col·lectiu, però, coneixem ben bé com hi vivien aquests, quins eren els seus oficis, interessos, es van adaptar a viure en un territori cristià?
L’article que presentem a continuació tracta sobre un plet de 1590 contra aquests nous cristians de Quart, els quals van furtar uns moltons d’un corral que es trobava la partida de Cerverola, situada darrere de la muntanya Frontera, entre el terme de la Vall d’Uixó i el de Morvedre. Aquest fet, en realitat, és sols un exemple de la multitud d’actes vandàlics (testimoniats per les fonts documentals) que es van perpetrar per persones que, sols o en colla, cometien assalts a camins, furts de ramats a pastors cristians, inclús assassinats.
En temps del rei Felip II el problema amb aquests nous cristians es va veure augmentat, cosa que va ocasionar que s’aplicara una pragmàtica per retirar-los les armes. Però, realment va tenir efecte? La veritat és que no, ja que, segons alguns actes judicials que hem localitzat a l’Arxiu del Regne de València i a altres publicacions, es testimonia que molts dels moriscos posseïen armes il·legals i van cometre certes atrocitats.1
Segons el plet adés mencionat, huit eren els llocs poblats íntegrament o majoritàriament per nous cristians: Quart, Quartell, La Garrofera, Benavites, Almorig, Santa Coloma, Els Frares i Rubau. El fet ocorregut és sols un dels molts casos de bandositats i desordres que provocaven aquests a prop del seu terme, i que no eren un cas aïllat:
«El procurador fiscal dize que en el Valle de Segó junto a la villa de Morviedro en el Reino de Valencia, se volvieron a cometer muchos robos de ganados por cristianos nuevos convertidos de moros. Lo qual era principio para mayores males como se ha visto por la experiencia sobre los quales delitos, se recibieron afirmaciones y resultando por ellas que Geronymo Spert, Amet Arrasy, Domingo Santos, Francisco Royo, Juan Santos, Ali Alborado y otros quedavan culpados con vehemente sospecha y mala opinión y ferma fueron acusados oficilmente por el procesador fiscal en la Real Audiencia del dicho Reyno» (Arxiu del Regne de València, Procesos de Madrid, nº 445, f 1 r).
El corral on es van produir aquests furts es deia Pateret i era propietat de Domingo Tarín, habitant d’una aldea de Terol, però hi tenien cura els pastors Francisco Pérez i Pau Martí. El cercat estava a prop de la Vall de Segó. Segons aquests: «el diumenge prop passat los dits pastors avisaren arreplents testimoni que la nit abans que era dissapte a la que espai la lluna eren venguts huit o nou homens que al parer dels dits pastors eren nous convertits de la Vall de Segó i que dits homens los tiraren de pedrades als dits pastors…” (Ibídem, f 3 i 4 r). Els lladres s’emportaren els moltons i se n’anaren direcció a Quart.
Al mateix temps, el document ens descriu el paisatge del moment: “que lo molí de Quartell que està venint al lloc de Quart des de la Vall de Uxó…”(Ibídem, f. 31 v). També diuen que les cases de Quart són tan menudes que si algú hagués amagat allí huit moltons s’hagueren vist de seguida. En definitiva, aquest és sols un exemple sobre aquesta i tantes altres qüestions referents als moriscos de la Vall de Segó que ens serviran per a entendre com es vivia a l’època moderna d’una manera molt més local i encertada, lluny dels estudis generalistes que no profunditzen amb tant de detall sobre la idiosincràsia d’un lloc, sempre, això si, amb el suport documental a l’abast.
1 A l’Arxiu del Regne de València trobem un Procés judicial de Gaspar Pordoco, nou cristià de Quart, que va ser denunciat i jutjat per portar una arma que no era reglamentaria. És fonamental veure l’obra CATALÀ, Jorge Antonio i URZAINQUI, Sergio, El bandolerismo morisco valenciano (1563-1609), Universitat de València, Universitat de Granada i Universitat de Saragossa, 2016.
Publicat al Periódico de Aquí-Camp de Morvedre (14/01/2022)
Història, art i cultura 